dimarts, 19 d’octubre del 2010

EXERCICI SOBRE LA VARIETAT DIATÒPICA D'UN TEXT

Has de dir si pertany al català oriental o occidental. Justifica la resposta.

Text:

AL LITORAL VALENCIÀ S'HI HAN FET BESTIESES I S'HI RESPIRA LA SENSACIÓ QUE HI PODEN TORNAR

Altea, Calp, Benidorm
19/10/10

DAVID MURILLO BONVEHÍ


Baixant per l'autopista del Mediterrani, passat València, s'observen a banda i banda turons, poblacions petites i paisatges gairebé immaculats que congracien l'espectador amb una visió romàntica del país. Uns quilòmetres més enllà, de nou a prop de la costa, el paisatge es transforma. Apareixen aquí i allà els escenaris dels titulars de premsa dels darrers anys. Grans cicatrius en forma d'urbanitzacions marquen les serralades costaneres. Urbanitzacions, unes encara a mig construir, les altres buides o en estat de quasi abandonament. Moltes d'elles comprades per petits i grans especuladors que entraren a formar part del miratge del creixement perpetu per enxampar-se els dits. En algunes d'aquestes urbanitzacions, m'expliquen, grups nombrosos de nacionalitat i pelatge ben diferent han pactat lloguers o compres com faria una gran superfície, a l'engròs i a preus rebentats.
Afortunadament, Altea, la nostra destinació, continua tenint l'encant que vaig descobrir quinze anys enrere. S'ha construït massivament, reconeixen els meus amfitrions, però el casc antic ha aguantat prou bé. Tot i així, la sobreoferta de pisos ha fet ensorrar els preus. Cap al Nord, des del balcó, veiem Calp i la nova filera de gratacels sobre el mar. Edificis imponents que acaben per fondre's amb la zona de xalets on, diuen, sis mesos a l'any hi viuen milionaris russos. Al Sud d'Altea, s'endevina Benidorm. Una de les ciutats més densament poblades. A l'esquerra del seu nucli antic s'aixeca la zona dels hotels, buits la major part de l'any. A la dreta, l'altre petita Manhattan on es concentren els apartaments turístics, igualment buits gairebé tot l'any.
Les dades del sector no són gaire encoratjadores. A l'Estat espanyol l'habitatge continua sobrevalorat un 17%. A dia d'avui, per a un 8% dels hipotecats, la seva hipoteca val més que la casa on viuen. Es calcula que a finals d'any hi haurà 500.000 hipoteques executades per impagament. Moment que coincidirà amb la fi de les desgravacions a la compra d'habitatge i amb l'enduriment de la regulació comptable que permetia a bancs i caixes mantenir l'estoc de pisos a preus artificialment alts.
Les dades són més negres per a les zones de segona residència, allà on ens trobem. La morositat publicada per al País Valencià (no confondre amb la real) és de les més altes: un 7'5%. A les comarques d'Alacant diuen ben seriosament que caldria l'arribada d'un milió de russos per estabilitzar el preu del mercat immobiliari i reprendre el creixement. En sentir això, costa apartar del cap el referent de Dubai. La ciutat-estat que va arribar a concentrar, en un territori de les dimensions de la província, una quarta part de les grues del planeta.
Per altra banda, els amfitrions expliquen casos com per escriure una novel·la de terror sense sortir de la Marina Baixa. Polítics locals imputats, ajuntaments arruïnats, empresaris fugits. Per damunt de la resta, la història de l'alcalde de Palop assassinat a trets pel seu regidor d'urbanisme. Una narració on no hi falten plans de reordenació urbanística, llibres d'actes desapareguts i execucions planejades a l'estil de Tony Soprano: en un prostíbul de carretera i per còmplices un narcotraficant, un empresari del calçat i dos pistolers txecs. El pitjor no són les bestieses que s'han fet, diuen. És la sensació d'impunitat general que permet pensar que a la mínima oportunitat tot tornarà a aquesta particular normalitat. Com en l'anunci del PP sobre l'Estatut només faltarà afegir: porqué Zapatero lo permite.

(Article extret de l'AVUI+El Punt)

LLISTAT DE LLIBRES DE LECTURA VOLUNTARIS

- Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, (adaptació d’Ismael Torres i
pròleg d’Albert Hauf), ed. Vicens Vives (Col·lecció “Cucanya
Aitana”)
- Anònim, Curial e Güelfa, ed. Bromera
-Ramon Llull, Llibre de les bèsties, ed. Bromera
- Francesc de la Via, El llibre de fra Bernat, ed. Laertes (excepte
l’apèndix)
- Àngel Guimerà, Terra baixa, La Caixa- ed. 62 o ed. Barcanova
- Narcís Oller, L’escanyapobres, ed. 62 (“El Garbell”)
- Narcís Oller, Pilar Prim, ed. Selecta-Catalònia
- Albert Salvadó, Jaume I el Conqueridor. El punyal del sarraí, ed. Columna.
- Silvestre Vilaplana, Les urpes del diable, ed. Marfil.
- Juan Fran Ferrándiz Pascual, Secretum templi, ed. Marfil
- Chrétien de Troyes, El cavaller de la carreta, ed. Bromera.
- Silvestre Vilaplana, Les cendres del cavaller, ed. Bromera.
- Joan Torró, El justícia, ed. Bromera
- Silvestre Vilaplana, L’anell del pescador, ed. Barcanova
- Isabel Clara Simó, Júlia, ed. Bromera o ed. Tres i quatre
- Joan Perucho, Les històries naturals, ed.62 butxaca
- Ferran Torrent, Judici final, ed. Columna
-Prudenci Bertrana, Josafat, Editorial Barcanova.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

EXERCICI SOBRE LA VARIETAT D'UN TEXT

Has de dir a quina varietat lingüística (oriental o occidental) pertany el text publicat a Levante-EMV fa uns dies. Raona la resposta. El text el tens a continuació:


"No volem fer política"

Josep Miquel Bausset



Cada any, quan s´acosta el 9 d´Octubre, en ve a la memòria aquesta resposta que, repetidament, ens donen els rectors que no volen utilitzar la nostra llengua a la litúrgia. Com si utilitzant el castellà sempre no fóra també una manera de fer política! Desgraciadament, de res valen les exhortacions del Vaticà II, pel que fa a la introducció del valencià a la catequesi, a la predicació, als arxius parroquials i a la litúrgia. «Nosotros no hacemos política», ens repeteixen. I es queden tan tranquils.

Però davant d´això, no és fer política el document de la Conferència Episcopal Espanyola «Orientaciones morales ante la situación actual de Espanya», del 23 de novembre de 2006? En l´apartat «Nacionalismos y exigencias morales», després d´admetre que l´Església reconeix «en principio» la legitimitat de les posicions nacionalistes que pretenen modificar la unitat política de l´Estat, el document deia: «Si la coexistencia cultural y política ha producido un entramado de relaciones (entre els pobles d´Espanya), ¿qué razones justifican la ruptura de estos vínculos?». No és això una prova molt concreta de fer política?

O no era també una posició política la Instrucció «Valoración moral del terrorismo en Espanya» del novembre del 2002? Només un paràgraf d´aquesta Instrucció ja mostra ben clarament la política que propugnaven els bisbes: «Las naciones no gozan de un derecho absoluto a decidir sobre su propio destino.... resulta moralmente inaceptable que las naciones pretendan unilateralmente una configuración política de la propia realidad y, en conseqüencia, la reclamación de la independencia en virtud de su sola voluntad». No és això (torne a repetir-ho) una manera de fer política?

Fa uns dies, el senyor Rajoy feia l´ofrena del PP a Sant Jaume. Les seues paraules deixaven ben clares les intencions davant l´apòstol: «España busca una senda de unidad que la haga fuerte frente a las adversidades... la gran convicción de los hombres y mujeres del Partido Popular es que España es una realidad, una historia y un futuro comunes». Això no és fer política? Ara resulta que el valencià a l´Església no es pot utilitzar, perquè seria fer política, però les orientacions de la Conferència Episcopal o l´ofrena de Rajoy davant l´apòstol Sant Jaume, o la que va fer el rei el juliol passat, això no és fer política! Per no parlar de l´himne d´Espanya, que, per indicació dels capellans, les bandes toquen a l´entrada i eixida de les processons!

Quan entendran els nostres rectors les paraules del papa Joan Pau II, a l´encíclica Slavorum Apostolici: «Tot home i tota nació, tota cultura i civilització tenen una funció pròpia a desplegar, i un lloc propi en el pla de Déu i en la història de la salvació»? Davant del 9 d´Octubre, els cristians valencians ens preguntem per què encara no podem adreçar-nos a Déu en la llengua del País! Com podem demanar als missioners que van a l´Àfrica o a l´Àsia que entenguen el poble que van a servir si els rectors valencians no introdueixen la nostra llengua (la que parlen cada dia amb la gent!) a les celebracions? Resar en valencià és fer política? Que m´ho expliquen, perquè no ho puc entendre. Per cert: quan començarem els valencians (i en primer lloc els preveres i els seminaristes) a salvar la revista Saó?

Monjo de Montserrat

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Trets distintius entre català oriental i català occidental

En aquest enllaç trobareu els trets distintius de les dues varietats de la nostra llengua.

I en aquest enllaç també trobareu els trets distintius entre català oriental i català occidental.

Els parlars catalans

Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor).

El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats.

Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental.

Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals).
El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional.

Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada).
Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès.

La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

A) VARIETAT HISTÒRIQUES o DIACRÒNIQUES
B) VARIETATS GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES
C) VARIETATS SOCIALS O DIASTRÀTIQUES
D) VARIETATS FUNCIONALS O DIAFÀSIQUES

A) Les varietats històriques o DIACRÒNIQUES afecten bàsicament la història de la llengua. Totes les llengües han anat evolucionant a través del temps, i cada època es defineix per l’ús d’uns elements característics, encara que l’evolució de la llengua és molt lenta. Fins i tot, hi ha trets que singularitzen la llengua emprada per les generacions més joves en oposició a d’altres que caracteritzen la parla de les generacions de més edad. També en aquest cas, encara que el tema no ha estat gaire estudiat, podríem parlar de varietats diacròniques: la varietat juvenil i la varietat senil de la llengua actual.

B) Les varietats geogràfiques o DIATÒPIQUES són una altra de les diversitats existents en tota llengua. Aquestes divergències vénen donades per la relació que s’estableix entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comàrteixen unes característiques lingüíastiques comunes que les diferencies d’altres grups que habiten altres territoris de la mateixa llengua.

C) Les varietats socials o DIASTRÀTIQUES són aquelles que caracteritzen els diversos estrats o grups sòcio-culturals que componen tota societat lingüística. És evident que no parlen igual els botiguers que els economistas, encara que tots dos grups tracten el tema del comerç. Les varietats diastràtiques són també anomenades DIALECTES SOCIALS perquè els trets distintius que els caracteritzen són compartits pels membres de grups professionals, tècnics, socials, etc. En aquest sentit es pot parlar de dialectes o argots propis dels estudiants, dels metges, etc.

D) Els dialectes funcionals, també anomenats varietats DIAFÀSIQUES, estan determinades per les funcions concretes del discurs lingüístic en cada tipus de situació d’ús. Aquestes es vinculen a les funcions lingüístiques concretes. Així, mentre que els diversos funcionaris d’una institución poden emprar, a l’hora d’intercomunicar-se, unes variants lingüístiques diastràtiques pròpies de la seua peculiar parla, sols el vocabulari estructe de la funció administrativa pertany a la varietat diafásica.

És evident que no emprem la mateixa manera de parlar –el mateix registre lingüístic- quan parlem col.loquialment amb amics i parents amb els quals ens uniesen lligams afectius forts, que quan ho fem amb desconeguts o quan ens trobem en una situació comunicació més formal (discursos acadèmics, diàlegs erudits, exàmens, etc.)

diumenge, 3 d’octubre del 2010

CRITERIS D'AVALUACIÓ

Exàmens: 8 punts a raó de dos exàmens per avaluació.

Classe: exercicis i intervencions voluntàries, 1 punt per avaluació.

Llibres: lectura obligatòria: 1 punt per avaluació.

Lectures voluntàries: 1 punt cadascuna de màxim, exàmens orals i intervencions correctes, llengua estàndard, avaluació oral. No hi ha límit de lectures per avaluació però s'ha d'aconseguir un mínim de 3 punts de mitjana als exàmens per a poder puntuar les lectures obligatòries. No s'hi val sumar les notes de classe i lectura obligatòria per a aconseguir el 3 i després sumar les voluntàries.

Actitud de treball: la llibreta no compta. Només la presentació a classe VOLUNTÀRIA dels exercicis proposats. En cas d'estar bé sumen positius.

ORTOGRAFIA: Les faltes d'ortografia no suspenen ni baixen la nota. Suspenen l'avaluació i la nota queda guardada fins que el següent examen tinga els mínims. Així fins a setembre. I recordeu que no podeu passar del 3% de faltes sobre text escrit.