Principals figures literàries

a) Al.literació: repetició poètica de determinats sons semblants en la cadena discursiva
b) Paral.lelisme: repetició de la mateixa estructura sintàctica en el poema.
c) Zeugma: la unió (en un mateix sintagma dependent d’una paraula polisèmica) de dos sentits que normalment no haurien d’estar relacionats.
d) Hipèrbaton: presentació d’un ordre sintàctic que contravé alguna forma aceptada comunament.
e) Símbol: objecte, o element en general, que remet a una altra idea o realitat per convenció més o menys figurada.
f) Metáfora: joc de figuració entre dos elements que tenen un punt de relació que el spot fer objecte d’una comparació.
g) Sinècdoque: figura que consisteix a referir-se a un element per una part intrínseca a aquest element.
h) Sinèstesia: una translació qualificativa consistent a confondre els elements sensorials referits a un determinat element.
i) Ironia: figura de pensament consistent a afirmar allò que es vol negar. La interpretació correcta d’una ironia no és el sentit literal de les paraules, sinó soviet el contrari.
j)Personificació: figura retòrica que consisteix a presentar els objectes o els éssers irracionals com a persones que parlen o que tenen qualitats o es comporten com les petrsones. Quan aquests éssers parlen s'anomena PROSOPOPEIA.
k)Comparació: Figura retòrica per la qual un element es compara amb un altre de més conegut per tal de remarcar una qualitat d'aquell. També s'anomena SÍMIL. Quan la comparació es fa no a partir de la semblança sinó de la diferència, s'anomena DISSEMBLANÇA O DISSIMILITUD.
l) Al.legoria: figura retòrica que consisteix a expressar una idea mitjançant una imatge o una successió d'imatges que engloben un sentit directe i un de figurat. Es diferencia de la metàfora per la seua extensió, ja que l'al.legoria pot abastar tota una obra literària. La seua finalitat pot ser tant estètica com didàctica o moral.
ll) Paradoxa: figura retòrica mitjançant la qual un enunciat que en realitat és veritat fa violència al sentit comú, en presentar-se sota una aparença inversemblant, contradictòria o absurda, ja que consta de dos conceptes antagònics.
m) Símbol: Per oposició a indici i a icona, el símbol no manté cap relació objectiva amb l'objecte que designa, sinó que s'hi relaciona només mitjançant una llei (o convenció social arbitrària). Té parentiu amb la metàfora i l'al.legoria.
n) Anàfora: figura retòrica que consisteix a repetir un mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos o enunciats successsius amb la finalitat de reforçar el sentit del mot i donar-li èmfasi.
o) Aposició: procediment gramatical mitjançant el qual un mot o una proposició qualifica un nom (o un pronom) al qual es juxtaposa. Pot ser EXPLICATIVA, quan no aporta cap copncepte nou a l'element que determina; i eSPECIFICATIVA, quan a més d'explicar el mot el completa i el diferencia dels altres del mateix gènere.