PROVA DE VALENCIÀ
CURS 1r BATXILLERAT, GRUP A
NOM: _____________________________________________________________________
1. Els primers tertos de la nostra llengua. (1)
2. Crònica de Pere el Cerimoniós. (1)
3. Definició de trobador i joglar. (1/0,5)
4. Definició de cançó, plany i sirventés. (1/0,3)
5. Explica un dels tres trobadors més detacats dels
segles XII i XIII. (1)
6. El naixement de les llengües romàniques. (2)
7. TEXT: Llig atentament aquest text i contesta les
qüestions formaulades a continuació: (3)
A) Aquest text que tens a continuació és de Joan Manuel Serrat. Justifica a
quin gènere de la poesia trobadoresca pertany. (1/0,5)
Bressol de vida,
camins de somnis,
pont de cultures
(ai, qui ho diria...!)
ha estat el mar.
Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.
Sembla mentida
que en el seu ventre
es fes la vida.
Ai, qui ho diria
sense rubor!
Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.
De la manera
que el desvalisen
i l'enverinen,
ai, qui ho diria,
que ens dóna el pa!
Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.
I serem nosaltres (ai, qui ho diria!)
els qui t'enterrem.
B) Text:
E con açò fo fet, host, feta, anaven lla on franceses havia, enaixí que per
tota Sicília anà la veu, e aitant con la veu anà aitants ne mataren. Què us
diré? Que tota Sicília se rebel·là contra lo rei Carles a colp, e mataren tots
quants franceses pogueren trobar així que anc un que fos en Sicília no escapà.
E açò esdevenc per sentència de Déu, que nostre senyor ver Déus sofer lo
pecador, e con veu que no es vol esmenar dels mals , tantost tramet sobre
aquells l'espaa de justícia; e així la tramès sobre aquells malvats superbioses
qui així devoraven lo poble de Sicília, qui eren obedients e bons a tot ço que
fer devien envers Déu e envers llur senyor, e així ho són vui en aquest dia,
que no creu que pus lleials gents ne mellors haja e'l món con són estats e són
e seran als senyors que puis han haüts, e han encara, segons que per avant
entendrets. [...]
Què us diré? Aital resposta li féu com a son frare lo rei de Mallorca,
salvant que li dix que li comanaria tota sa terra així com a aquell que tenia
en compte de fill. E lo dit senyor infant respòs que la dita comanda prenia ell
volenters e que manàs a tots aquells que ell llixava procuradors en sos regnes
que si en res l'havien ops que tantost lo requesessen, que, totes coses
lleixades, tantost en persona l'haurien ab tot son poder. [...]
Què us diré? Que era tan gran aparellament, que tots los reis e senyors del
món, així crestians com sarraïns, qui res haguessen en les marines, se
guaitaven; e havien gran paor e gran dubte cascuns de llurs terres per ço com
no era negun hom nat ne viu qui sabés ço que ell volia fer.
1. Títol i autor del fragment. Justifica la resposta. (0,5)
2. El fragment té caràcter narratiu? Si és així, explica per què. Justifica
la resposta. (1)
3. Hi ha al fragment alguna hipèrbole? I pel que fa a l’ús d’adjectius, què
podem dir? (0,5)
4. Digues les paraules següents com es diuen al segle XXI: (0,5)
-vui:
-respòs:
-pus:
-paor:
-dix:
PROVA DE VALENCIÀ
CURS 1r
BATXILLERAT, GRUP A
NOM:____________________________________________________________
1. El llibre de meravelles. (1)
2. Obres en vers de Ramon Llull. (1)
3. Explica breument quin són Blanquerna, Natana i
Nastàsia. (1/0,3)
4. La predicació oral i escrita. (2)
5. Lo Crestià. (1)
6. Digues el nom de les obres d’Anselm Turmeda (i
si n’hi ha alguna escrita en àrab, quina és?). (1/0,25)
7. Text: Llig atentament aquest text i respon a
les qüestions formulades després: (3)
Capítol. vii. com
Deus crea la dona fort bona e ben dotada.
Per tal com
nostre senyor Deu es infinida bonesa per tal tot so que el fa es bo e nagu mal
no pot haver comensament ne fonament.
Per tal diu
Moyses en lo primer libre dela ley que apres que nostre senyor hach creat lo
mon ates atot ço que fet havia e vehe que era fort bo e per conseguent la dona
feta per nostre senyor Deu era fort bona. E aço prova Selarius sobra lo terç
capitol del Benefis per tant. car diu que deus la dotada de bens de natura e de
fortuna e de gracia.
E primerament de
bens de natura. car era savia no pas tant com Adam. Car diu Sant Pau que Adam
iames no fou enguanat ne crech ço que la serp dir a Eva e aço per tal quant
havia mes seny. Apres era dotada dels dons quis pertanyen al honrament natural
ari com bona volentat bones inclincacions clar en teniment bona industria bona
conssiencia franch arbitra bellesa de cors e fortalesa covinent sanitat aba en
tot aso que es mester en dona acabada. Ari mater era ignoscent eposada en regiment
deles creatures que li foren hobedients havie lo cors sens tota pacio no havia
fam ne set ne fret ne calor ne havien mester vestidures ans anava nua. Aribe
com Adam. Car com no haguessen naguna culpa no havien de res vergonya. E perço
no havien mester vestidures. Ari mater en bens de fortuna. Car deus la havia
posada en loch fort excellent e delitos ço es en paradís terenal eli havien dat
honors delits riqueses naturals en gran copia. Si penses en iestament en que
estava.
[...]
Apres havia
rabuda gratia de iusticia original qui li tenia ari lo cors e lanima supiugada
e la raho que iames noli rebellara si ella se agues volgut. Moltes altres
gracies e dons raabe de nostre senyor deu per les quals appar que ella era obra
de deu fort bona e fort asenyalade e digna de gran labor.
A) Títol del llibre i autor a què pertany aquest
fragment. Justifica la resposta. (0,5)
B) A quin moment de la història sagrada fa
referència el fragment? De quines virtuts i dons és fet l’ésser de qui parla al
text? (1/05)
C) En el text hi ha un predomini bastant clar de
les formes verbals. Quin temps verbal hi predomina? Per què? Justifica la
resposta. (1)
D) Com diem avui aquests mots? (0,5/0,1)
BONESA:
HACH CREAT:
ENGUANAT:
LOCH:
CORS:
PROVA DE VALENCIÀ
CURS 1r
BATXILLERAT, GRUP B
NOM:____________________________________________________________
1. El llibre de meravelles. (1)
2. El Llibre del gentil e dels tres savis, l’Arbre
de filosofia d’amor i l’Arbre de ciència. Explica’n un de sol. (1)
3. Explica breument qui són Blanquerna, Natana i
Nastàsia. (1/0,3)
4. Sant Vicent Ferrer. (2)
5. Explica breument i clara els cinc llibre
d’Anselm Turmeda (tret de Lo Crestià). (1/0,2)
6. El Llibre d’amic e amat. (1)
7. Text: Llig atentament aquest text i respon a
les qüestions formulades després: (3)
Estant que l'Orifany (l’elefant) ab
lo Senglar perlave, Na Ranart (la guineu) anà al Lehó, e dix-li que lo Senglar lo volie auciure, e adonchs lo Lehó
conech que Na Ranart lo volia trahir. Lo rey ajustà denant si molts barons, e
fo-hi lo Orifany, Na Ranart, e lo Conill, e lo Pahó. Denant tots demandà lo L
ehó al Conlll e al Pahó que li diguessen veritat de lo testimoni que havien
promés a fer a Na Ranart aprés sa
mort. La pahor del Conill e del Pahó fo molt gran; mas molt major fo
cella de Na Ranart, la qual dix al rey estes peraules: - Sényer rey, per tal
que jo temptàs vosotros barons sious són bons ni leyals, dix a lo Orffany ço
que dix, e açò que l'Orifany dix contre mi-. E adonchs Na Ranart se confià que
el Conill ní el Pahó, que tant lo temen, no.l gosassen acusar al rey ni
descobrir de nulla cosa.
Con Na Ranart hac pedat lo rey
féu .I. sgart molt orrible al Conill e al Pahó, e gità molt gran bram per ço
que natura de son alt senyoratge hagués major virtut en la consciéncia del
Conill e del Pahó, que la natura per qué lo Conill e el Pahó han pahor de Na
Ranart. Con lo Lehó hac gitat lo gran bram, fellonament ell dix al Conill e al
Pahó que li diguessen veritat, e.l Conill e el Pahó no pogren tenir, e digueren
veritat al rey. E adonchs lo rey, ell son cors, aucís Na Ranart.
E puys que Na Ranart fo mort, fo sa cort en bon stament. Lo
rey féu de son concell l'Orifany e el Senglar e dels altres honrats barons, e
gità 'n lo Conill e el Pahó.
Finit és
lo Libre de les Bèsties, lo qual Félix aportà a .I.rey per tal que vehés la
manera segons la qual, en ço que fan les bèsties, és significat com lo rey dege
regnar eos dege gordar de malvat concell e de falces hòmens.
A) Títol del llibre i autor a què pertany aquest
fragment. Justifica la resposta. (0,5)
B) Quins d´aquests aspectes t´ha fet més
interessant la lectura. Pots assenyalar-ne més d’un. Justifica la resposta.
(0,5)
conèixer la vida de l´autor i el context
el tema tractat
l´argument i l´estructura
la descripció de personatges i espais
els recursos literaris i les tècniques
és una obra que em fa pensar
C) Aquest text es pot qualificar de tractat de
zoologia? Tant si dius sí o no, has de justificar-ne la resposta. (0,5)
D) Aquest fragment a quin gènere literari
pertanyeria si haguera estat escrit avui? Justifica la resposta. (0,5)
E) Qui és Félix? Què pinta en el fragment? (0,5)
F) Com diem avui aquests mots? (subratllat i en
negreta al text) (0,5/0,1)
DIX-LI:
APRÉS SA MORT:
NULLA COSA:
E PUYS:
FINIT ÉS:
PROVA DE VALENCIÀ
CURS 1r BATXILLERAT, GRUP B
NOM: _________________________________________________________________
1. El Llibre dels fets de Jaume I. (1,5)
2. Digues el nom dels autors de les quatre grans
cròniques de la literatura catalana. (0,5/0,1)
3. Definició de trobador i joglar. (1/0,5)
4. Definició de trobar clus, trobar leu i trobar ric.
(1/0,3)
5. Explica un dels tres trobadors més detacats dels
segles XII i XIII. (1)
6. La Crònica de Ramon Muntaner. (2)
7. TEXT: Llig atentament aquest text i contesta les
qüestions formaulades a continuació: (3)
A) Aquest text que tens a continuació és anònim però trobadoresc (primer
tens el text original i després la versió en la nostra llengua). Justifica a quin gènere de la poesia
trobadoresca pertany. (0,5)
I
Quan lo rosinhols escria
ab sa part la nueg e.l dia,
yeu suy ab ma bell'amia
jos la flor,
tro la gaita de la tor
escria: "Drutz, al levar!
Qu'ieu vey l'alba e.l jorn clar."
I
Quan el rossinyol refila
amb sa parella de nit i de dia
jo estic amb ma bella amiga
sota la flor,
fins que el guaita de la torre
crida: "Amants, a llevar-se!
que jo veig l'alba i el dia clar."
B) Text:
Ara comptarem en qual manera nós fom engenrats e en qual
manera fo lo nostre naixement. Primerament en qual manera fom engenrats nós.
Nostre pare, lo rei En Pere, no volia veser nostra mare, la reina. E
esdevenc-se que una vegada lo rei, nostre pare, fo en Llates, e la reina,
nostra mare, fo en Miravalls. E venc al rei un ric hom, per nom En Guillem
d'Alcalà, e pregà'l tant, que el féu venir a Miravalls, on era la reina, nostra
mare. E aquella nuit que abdós foren a Miravalls volc nostre Senyor que nós
fóssem engenrats. E quan la reina, nostra mare, se sentí prenys, entrà-se'n a
Montpesller. E aquí volc nostre Senyor que fos lo nostre naixement en casa
d'aquells de Tornamira, la vespra de nostra Dona Sancta Maria Candeler. E
nostra mare, sempre que nós fom nats, envià'ns a Sancta Maria, e portaren-nos
en los braces; e deïen matines en l'església de nostra Dona; e, tantost com nós
meseren pel portal, cantaren Te Deum laudamus . E no sabien los clergues que
nós deguéssem entrar allí, mas entram quan cantaven aquell càntic. E puis
llevaren-nos a Sent Fermí. E, quan aquells qui ens portaven entraren per
l'església de Sant fermí, cantaven Benedictus Dominus Deus Israel . E, quan nos
tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt alegre d'aquestes prenòstiques
que ens eren esdevengudes. E féu fer dotze candeles, totes d'un pes e d'una
granea, e féu-les encendre totes ensems, e a cada una mes sengles noms dels
apòstols, e promès a nostre Senyor que aquella que pus duraria, que aquell nom
hauríem nós. E durà més la de sent Jacme bé tres dits de través que les altres.
E per açò e per la gràcia de Déu havem nós nom En Jacme. E així nós som venguts
de part de la que fo nostra mare e del rei En Pere, nostre pare. E sembla obra
de Déu, car les covinences que nostre avi havia feites d'haver aquesta per
muller, tornà depuis que d'aquella natura de l'emperador Manuel e del nostre
pare, lo rei En Pere, que per matrimoni se cobràs la fallida que en l'altre
matrimoni havia estada. E aenant, nós jaent en lo bressol, tiraren per una
trapa sobre nós un cantal, e caec prop del bressol, mas nostre Senyor nos
volgué estorçre que no moríssem.
1. Títol i autor del fragment. Justifica la resposta. (0,5)
2. El fragment té caràcter narratiu? Si és així, explica per què. Justifica
la resposta. (1)
3. El sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de
tota l’obra. Com ho podem explicar a partir del fragment proposat anteriorment?
La sintaxi que fa servir l’autor no és gaire correcta: per què? (0,5)
4. Digues les paraules següents com es diuen al segle XXI: (0,5)
-engenrats:
-prenys:
-volc: -feites:
-puis:
