MATÈRIA DEL PRIMER EXAMEN D'AQUESTA AVALUACIÓ

Ací us deixe la matèria del primer examen d'aquesta avaluació

TEMA 11
Els inicis de la literatura

1. Els primers textos
1.1. El naixement de les llengües romàniques (teòric)
1.2. Els primers textos (teòric)
1.3. La consolidació de la llengua literària: Les Cròniques, l'obra de Llull i la cancelleria reial (teòric)

2. Les Cròniques (teòric)
2.1.El llibre dels fets de Jaume I (teòric)
2.2. La Crònica de Bernat Desclot (teòric)
2.3. La Crònica de Ramon Muntaner (teòric)
2.4. La Crònica de Pere el Cerimoniós (teòric)

3. La poesia trobadoresca
3.1. La poesia trobadoresca i la literatura catalana (teòric)
3.2. Trobadors i joglars (teòric)
3.3. La concepció de l'amor (teòric)
3.4. Els gèneres de la poesia trobadoresca (teòric)
3.5. Els trobadors catalans (teòric)

I la part pràctica serà semblant a aquest model (d'un examen que vaig posar fa algun curs, com veureu us he penjat dos models -un de poesia i l'altre de prosa-, i la puntuació és orientativa):

1. TEXT DE JOAN MARAGALL (4)

Cant espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,

què més ens podeu dar en una altra vida?

Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,

i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor

que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me'l fareu veure

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l'eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"

sinó al mateix que li dugué la mort,

jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria

aturar a tants moments de cada dia

per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...

O és que aquest "fer etern" és ja la mort?

Mes llavores, la vida, què seria?

Fóra, només, l'ombra del temps que passa,

i la ilïlusió del lluny i del a prop,

i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,

enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,

tan divers, tan extens, tan temporal:

aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,

és ma pàtria, Senyor: i no podria

ésser també una pàtria celestial?

Home só i és humana ma mesura

per tot quant puga creure i esperar:

si ma fe i ma esperança aquí s'atura,

me'n fareu una culpa més enllà?

Més enllà veig el cel i les estrelles,

i encara allí voldria ésser-hi hom:

si heu fet les coses a mos ulls tan belles,

si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,

per què aclucà'ls cercant un altre com?

Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!

Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?

Tot lo que veig se vos assembla en mi...

Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença

en què s'acluquin aquests ulls humans,

obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa.

Sia'm la mort una major naixença!

Qüestions:

1. Amb qui parla el poeta? (0,5)
2. Fes la paràfrasi del poema. (1)
3. Et sembla realment un cant a la vida espiritual? (0,5)
4. Hi veus escepticisme? (0,5)
5. Quin és el tema? (0,5)
6. Mètrica de les dues primeres estrofes. (1)

1. TEXT DE RAMON LLULL: (1,5)

III. De la traïció que Na Renart tractà del rey

Molt desplach a Na Renart e a sos companyons com no foren del concell del rey; e en aquell punt Na Renart concebé en son coratge trahició, e desijà la mort del rey. E dix al Orifan aquestes peraules: - D'aquí avant gran inamistat serà enfre les bèsties qui mengen carn e les bèsties qui mengen erbe; car lo rey e sos consellers mengen carn, e vosaltres no havets en son concell neguna bèstia qui sia de vostra natura, ni que vostre dret mantenga -. L 'Aurifan respòs, e dix que en la Serp e en lo Gall havia sperança que rahonarien son dret en la cort del rey, car eren bèsties qui no vivien de carn. Respòs Na Renart, e dix que en una terra se sdevench que .I. crestià havia .I sarrahí en quí molt se fiave, e al qual feya molts de plers; el serrahi, per ço cor era a ell contrari per llg, no ll podia portar bone volentat, ans considerave tots jorns com lo auciés. - E per açò, Sènyer Orifan - díx Na Renart-, tan són la Serp e el Gall d'estrany linatge a vós e a vostros companyons, que jatcia asò que no mengen carn, per tot açò nous hi fiets, ans creats per cert que consintran en tot ço qui sia dampnatge de vós e de tots vostros companyons.

   

 

Molt contrarià a la guineu i als seus companyons no ésser del consell del rei, i des d'aquell moment la guineu, en el seu interior, va concebre la traïció i desitjà la mort del rei. Digué a l'elefant:

-"D'ara endavant hi haurà gran enemistat entre les bèsties carnívores i les herbívores, car el rei i els seus consellers mengen carn i vosaltres no teniu en el consell cap bèstia que sigui de la vostra naturalesa que mantingui el vostre dret."

L'elefant va respondre que tenia l'esperança que la serp i el gall defensarien els seus drets en la cort del rei ja que no eren animals carnívors. Va respondre la guineu i digué que en una terra hi havia un cristià que tenia un sarraí del qual es fiava molt i a qui donava molts de plaers; però el sarraí, que per llei li era contrari, no li podia tenir afecte sinó que pensava tots els dies com el podria matar.

-"I per això, senyor elefant -digué la guineu-, la serp i el gall són de llinatge tan estrany al vostre i al dels vostres companys que, encara que no mengin carn, no us en fieu i tingueu com a cosa segura que consentiran tot el que perjudiqui a vós i als vostres companyons."

QÜESTIONS: Llegeix aquest fragment del “Llibre de les bèsties” (III. De la traïció que Na Renart tractà del rey) i digues què enutja la guineu i què provoca aquest enuig? Per aconseguir els seus propòsits, la guineu pretén utilitzar un altre animal. Quin és aquest animal? Quins arguments i tècniques fa servir per convèncer-lo la guineu?