Presoner, de Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi:
“Presoner”


Deserts d'amics, de béns e de senyor,

en estrany lloc i en estranya contrada,

lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,

ma voluntat e pensa caitivada,

me trob del tot en mal poder sotmès,

no veig algú que de mé s'haja cura,

e soi guardats enclòs, ferrats e pres,

de què en fau grat a ma trista ventura.



Eu hai vist temps que no em plasia res,

ara em content de ço qui fai tristura,

e los grillons lleugers ara preu més

que en lo passat la bella brodadura.

Fortuna vei que ha mostrat son voler

sus mé, volent que en tal punt vengut sia;

però no em cur, pus han fait mon dever

ab tots los bons que em trob en companyia.



Car pren conhort de com sui presoner

per mon senyor, servint tant com podia,

d'armes sobrat e per major poder,

no per defaut gens de cavalleria.

E prenc conhort quan no puc conquerir

haver en res sens que treball no senta,

mas d'altra part cuid de tristor morir

com vei que el món del revers se contenta.



Tots aquests mals no em són res de sofrir

en esguard d'u qui el cor me destenta

e em fai tot jorn d'esperança partir:

com no vei res que ens avanç d'una espenta

en acunçar nostre deslliurament,

e més que vei ço que ens demana Sforça

que no sofir algú raonament,

de què llangueix ma virtut e ma força.



Per què no sai ni vei res al present

que em puixa dar en valor d'una escorça,

mes Déu tot sol, de qui prenc fundament

e de qui fiu, i·z ab qui mon cor s'esforça;

e d'altra part del bon rei liberal,

qui em socorrec per gentilesa granda,

li qui ens ha mès del tot en aquest mal,

que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.



Tornada



Reis virtuós, mon senyor natural,

tots al present no us fem altra demanda,

mas que us record que vostra sang reial

mai defallí al qui fos de sa banda.

PRESONER... per Raimon

Ací trobareu el poema musicat per Raimon.

Matèria del primer examen de la 2a avaluació

Unitat 3

Pàgines 80 a 85 (teoria i pràctica)

Pàgines 96 a 98 (pràctica)

Unitat 4

Pàgines 105 a 115 (teoria i pràctica)

Apunts sobre Bernat Metge

Valter e Griselda.
1388
Valter e Griselda és el nom amb que és coneguda la traducció que Bernat Metge fa del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel•la del Decameró.

Apologia.
1395
Diàleg literari que Bernat Metge deixa tot just començat. En aquest obra s'inspira en el Secretum de Petrarca. L'argument d'aquesta obra inacabada de Metge gira entorn de la defensa enfront de "diverses impugnacions fetes contra veritat". Es tracta d'acusacions personals contra l'activitat administrativa de Bernat Metge, les mateixes que més tard apareixeran, acompanyades d'altres més greus, a Lo somni.

Sermó.

Obra primerenca que no ofereix cap indici de datació. Es tracta d'un poema de 211 versos de codolada on Bernat Metge fa una cínica paròdia d'un sermó moralitzador amb una sèrie de consells càustics i desvergonyits. L'estructura de la petita obra coincideix amb les parts d'un sermó seriós. Comença posant un tema de disertació de la mateixa manera que els predicadors glossen en les seves prèdiques uns versicles de l'Escriptura. El sentit és diàfan: que cadascú segueixi el corrent del seu temps, perquè, si no ho fa es trobarà sol i sense diners.

SERMÓ,Bernat Metge

«Segueixca el temps qui viure vol;
si no, poria's trobar sol
e menys d'argent.»
Per ço que haja bon fonament
nostre sermó 5
digats ab gran devoció:
Ave Maria;
consell-vos que de tot lo dia
no en digats pus.
Lo tema que us be dit dessús 10
és prou notori,
e lloat per lo Consistori
dels grans doctors
e dels solemnes glossadors
de l'Escriptura. 15
Doncs, fets ab sobirana cura
ço que ausirets.
Jarnés alrnoina no farets,
que això us perdríets;
no us confessets, si dir devíets 20
les veritats;
e en dejú missa no ojats
ne begats poc.
Si volets hui haver gran lloc
llagotejats; 25
e privadea no vullats
de dona casta
(molt hom se'n vana qui no en tasta
d'aital vianda).

ELOGI DELS DINERS, d'Anselm Turmeda

ELOGI DELS DINERS

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.

La vinyeta d'El Roto

Ací la teniu:

DATES DE LA 2a AVALUACIÓ

RECUPERACIONS 1a avaluació:
26 de gener (dimecres): llibre de lectura
2 de febrer (dimecres): matèria-avaluació

EXÀMENS D’AVALUACIÓ (2)

Primer: 15/02/2011(B)
Segon: 08/03/2011 (B)
Primer: 16/02/2011 (A)
Segon: 07/03/2011 (A)

LLIBRE DE LECTURA OBLIGATORI:

14 de febrer (dilluns)(B)
15 de febrer (dimarts) (A)


M. Àngels Anglada, El violí d’Auswitz, Columna.

BONA SORT!