5a edició concurs de Microrelats TIRANT@NET (del bloc de Lluís Miret)

18/10/2012

5ª edició concurs de Microrelats TIRANT@NET

Un any més, organitzat pel meu insti però obert a qualsevol centre, es convoca el concurs de Microrelats.
Crec que és una magnífica oportunitat perquè els alumnes s'inicien en el món de la creació literària. Animeu als vostres alumnes a participar, ja siga pel seu compte o treballant els microrelats a classe.
És una activitat molt recomanable!

Aquestes són les bases

Amb l’objecte d’estimular la creació literària entre els joves, promoure la igualtat en qualsevol de les seues formes i fomentar l’ús de les noves tecnologies en la literatura, l’Associació Tirantianes convoca la 5a edició del premi de microrelats Tirant@net que s’adreça a l’alumnat de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius que es regirà per les següents bases:

BASES 5a EDICIÓ PREMI DE MICRORELATS Tirant@net

1. Es convoquen els premis Tirant@net amb les següents categories:
a. Alumnat de Secundària (1r i 2n cicle d’ESO, 1r i 2n curs de PQPI)
b. Alumnat de Batxillerat i Cicles Formatius
2. Hi podrà participar qualsevol estudiant d’aquestes categories.
3. Cada autor@ podrà presentar dos microrelats originals i inèdits com a màxim.
4. Els textos estaran escrits en Valencià.
5. S’entendrà per microrelat un text que no supere les 111 paraules. El títol no s’inclourà en aquest còmput.
6. La temàtica del microrelat es basarà en una narració lliure sobre el concepte de desigualtat. Cada microrelat ha de portar un títol.
7. Les obres s’enviaran per correu electrònic a: tirantianes@gmail.com i en el camp assumpte, caldrà posar la paraula: microrelat.
8. Junt al text del microrelat, hi figuraran les dades personals de l’autor@ (nom i cognoms, adreça, data de naixement, centre on estudia, curs, nom del professor@ que actuarà de coordinador i el telèfon de contacte).
9. El termini per a lliurar les narracions finalitzarà a les 24:00 h del dia 7 de novembre de 2012.
10. El jurat triarà un guanyador@ per categoria:
a. 1a categoria: primer cicle de l’ESO
b. 2a categoria: segon cicle de l’ESO i PQPI
c. 3a categoria: Batxillerat i Cicles Formatius
11. S’atorgaran un total de dos premis per categoria: un primer premi dotat amb un xec regal de 100 € i un finalista dotat amb un xec regal de 50 €. Els guanyadors/es rebran un diploma acreditatiu del premi.
12. El jurat estarà format per professorat del claustre de l’IES Tirant lo Blanc i membres de l’ Associació Cultural Tirantianes.
13. El jurat es reservarà el dret de declarar desert els premis de qualsevol de les categories.
14. Els premis es lliuraran el dia 23 de novembre de 2012 en un acte públic que se celebrarà a l’IES Tirant lo Blanc de Gandia.
15. L’organització es compromet a donar la màxima difusió als textos guanyadors.
16. L’import del premi correspon als drets d’autor dels relats publicats.
17. La participació en aquest concurs suposa la total acceptació d’aquestes bases.

MATÈRIA DE LA 1a PROVA DE LA 1a AVALUACIÓ

Tema núm. 9

El text i les seues modalitats

1 Les propietats del text (teòric)
1.1. Cohesió (pràctic)
1.2. Coherència (pràctic)
1.3. Adequació (pràctic)

2 Modalitats textuals (pràctic)

Recorda que, pel que fa a les qüestions pràctiques de la prova, et pots guiar per les qüestions 2, 3, 6, 7, 8, 9 i 10 de la pàgina 121 (Avaluació 9)

ADEQUACIÓ (LES PROPIETATS DEL TEXT)

Ací tens un document (PDF) sobre l'ADEQUACIÓ.

TREBALL SOBRE EL LLIBRE RONDALLES DE BENEIXAMA, DE FRANCESC GASCÓ

1.   L’alumne/a llegirà i realitzarà el treball segons l’esquema facilitat a continuació de la rondalla que li corresponga per ordre alfabètic.

2.   TREBALL:

A)   FITXA DE LA RONDALLA

TÍTOL DE LA RONDALLA:

• Personatges principals:
• Personatges secundaris:
• Paraules que no coneixes o que t’han resultat curioses:
• Resum:
• Escriu la fórmula de començament de la rondalla:
• Escriu la fórmula d’acabament de la rondalla:
• Digues si t’ha agradat (o no) la rondalla i perquè:

B)   TREBALL SOBRE LA RONDALLA:

• A partir de la rondalla que has llegit, canvia o introdueix un/a personatge nou i explica-la novament.
• Indica les parts (Introducció, nus i desenllaç) de la teua rondalla.
• Fes un llistat d’hipònims o hiperònims que apareguen a la rondalla.
• Busca totes les paraules que tinguen el so de la “s sorda” i fes-ne el llistat.
• Consulta el glossari del llibre i apunta aquelles paraules que no coneixes o que havies escoltat alguna vegada a casa i feia tempa que no escoltaves o llegies. A qui li les havies sentit dir? HI ha alguna paraula del glossari que t’haja cridat especialment l’atenció? Per què?

CURS 2012-2013

DATES DE LA 1A AVALUACIÓ

1r BATXILLERAT

AVALUACIÓ: 20/12/12

18/12 UP

EXÀMENS D’AVALUACIÓ (2)

1r A: divendres

1r B: dijous

Primer: 25/10 (1r B)

           26/10 (1r A)

Segon: 29/11 (1r B)

          30/11 (1r A)

LLIBRES DE LECTURA OBLIGATÒRIA (3)

Francesc Gascó, Rondalles de Beneixama, Germania, Alzira, 2011

Prova del primer: 12/11/12: lliurament del treball

Una rondalla cada alumne/a per ordre alfabètic

Elaboració d’un treball sobre un guió que us facilitaré 

Matèria del primer examen de la 3a avaluació

UNITAT 6

Pàgina: 167, 168, 169, 170, 171, 172, 173, 174, 175, 176 i 177 (TEORIA)

PRÀCTICA: un text amb preguntes i una pregunta de pronoms febles (pàg. 195... Gramàtica de l'oració)

El patriarca Ribera y los moriscos (Levante-EMV)

José Luis Villacañas

Tras Muro de Alcoi, poco antes de llegar al barranco del Clariano, en la carretera que lleva a Vergel, había antes una puerta que trazaba sobre el asfalto el ojo de un viejo puente. Era un lugar simbólico. Cuando cruzaba esa puerta, el viajero tenía la conciencia de entrar en un sitio secreto. Luego se avanzaba entre los pinares, olivares y cerezos del valle de Planes. Era otra tierra. Como tantas otras cosas simbólicas, aquella puerta ha desaparecido con la autovía. Cuando se llega a Benimarfull, todavía se siente el vértigo de la velocidad. Es como si hubieran acercado esta tierra morisca a la civilización y tú, curiosamente, tardaras más en encontrarla. Por eso uno se inquieta hasta contemplar a lo lejos Margalida, o más empinada, Catamarruc. Entonces sabes que ya estás en medio del paraíso de paz, de verdor y de reposo que buscas. Este año, con tantas lluviaa y este calor anticipado, la retama era ingente, con sus plurales tonos amarillos. El monte bajo brillaba espléndido.
Fuimos como siempre de excursión hacia Alcalá, el viejo territorio de Al-Azrach, el orgulloso rival de don Jaume, obstinado y fiel en su resistencia. Por doquier, restos de casas moriscas, muros deslomados en medio de las zarzas, humildes apriscos en las altas laderas, esparcidas sus piedras. Y hasta donde alcanza la vista, siempre allí, las terrazas allanadas a lo largo de los siglos. Muchas ahora apenas acogen los tocones de algunos cerezos, los milagrosos brotes de almendros leñosos, los hilos de piedras sepultados en el esparto o en las esparragueras. Uno no puede ni imaginar el intenso trabajo humano que aquella cultura y aquella raza, que la ignorancia juzga de invasores, dejó sepultado en esta tierra. Ahora, cuando siglos después se contempla este paisaje, uno ve todavía a esos humildes moriscos, como si imaginara esta tierra prístina, en plenitud, sin rastro de abandono, recién salida de su esfuerzo, esmaltada en el sudor.
Sí, he pensado mucho estos días en aquella fecha de 1609. En realidad, he tenido que pensar en el patriarca Ribera, de cuya muerte se cumplen ahora cuatro siglos. Lo he hecho con motivo de una exposición que se puede visitar en el Colegio del Corpus Christi, cuidada con esmerada sabiduría por Daniel Benito y con fotos espectaculares de Mateo Gamón. Ribera, hay que decirlo, no tiene buena fama entre la progresía valenciana. Fuster le colgó el sambenito de castellano invasor que había acabado con los erasmistas valencianos. ¡La miopía de Fuster! En realidad, el viejo patriarca murió deprimido por haber cumplido la orden regia de la expulsión de los moriscos. Era la señal inequívoca del fracaso de su vida como pastor y como obispo. No debemos ser crueles con Ribera. Podemos hacernos cargo de su dolor. Ahora, mientras recuerdo el paseo por la tierra que los moriscos humanizaron con su trabajo, y la veo más abandonada que ellos la dejaron, como si la huella de su ausencia se resistiera a desaparecer, comparto esa tristeza. Y con motivo. En un instante de ese día de domingo, miro al cielo. Los hidroaviones remolineaban sobre nuestras cabezas. Sin duda, iban al pantano de Beniarres. Luego, la noticia. Más de mil hectáreas abrasadas en Benicolet. Podemos comprender el dolor del patriarca Ribera. Echó a muchos que amaban esta tierra. Ahora, nunca sabremos hasta dónde llega la pulsión de los incendiarios.
Al regreso, no quisimos tomar la autovía demasiado pronto. Y lo agradecimos. Al paso por Muro de Alcoi, recordamos lo que ya sabíamos. El 17 de abril se inaugura en la villa un nuevo congreso sobre las posibilidades económicas y sociales del minifundismo. Sin duda, muchos pensarán que Muro se entrega a la moda del gusto por lo pequeño que inventara E. F. Zumacher en los años 70. Nada más lejano de la realidad. El minifundio es la esencia de la economía morisca y no es un azar que la iniciativa venga de Muro, un municipio ejemplar en varias cosas. Y quizá los valencianos, en este año dedicado a Ribera, puedan reencontrar ese alma que todavía guarda el secreto de la tierra, la única que puede salvarla del desconcierto y la disolución. Quizá este sea el valor de compartir el intenso y humano dolor final del patriarca, a los cuatro siglos de su muerte.