Ací us deixe la matèria del primer examen d'aquesta avaluació
TEMA 11
Els inicis de la literatura
1. Els primers textos
1.1. El naixement de les llengües romàniques (teòric)
1.2. Els primers textos (teòric)
1.3. La consolidació de la llengua literària: Les Cròniques, l'obra de Llull i la cancelleria reial (teòric)
2. Les Cròniques (teòric)
2.1.El llibre dels fets de Jaume I (teòric)
2.2. La Crònica de Bernat Desclot (teòric)
2.3. La Crònica de Ramon Muntaner (teòric)
2.4. La Crònica de Pere el Cerimoniós (teòric)
3. La poesia trobadoresca
3.1. La poesia trobadoresca i la literatura catalana (teòric)
3.2. Trobadors i joglars (teòric)
3.3. La concepció de l'amor (teòric)
3.4. Els gèneres de la poesia trobadoresca (teòric)
3.5. Els trobadors catalans (teòric)
I la part pràctica serà semblant a aquest model (d'un examen que vaig posar fa algun curs, com veureu us he penjat dos models -un de poesia i l'altre de prosa-, i la puntuació és orientativa):
- TEXT
DE JOAN MARAGALL (4)
Cant espiritual
Si
el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb
la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què
més ens podeu dar en una altra vida?
Però
estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i
el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que
s'hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins
altres sentits me'l fareu veure
aquest
cel blau damunt de les muntanyes,
i
el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me
en aquests sentits l'eterna pau
i
no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell
que a cap moment li digué "-Atura't"
sinó
al mateix que li dugué la mort,
jo
no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar
a tants moments de cada dia
per
fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
O
és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes
llavores, la vida, què seria?
Fóra,
només, l'ombra del temps que passa,
i
la ilïlusió del lluny i del a prop,
i
el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador,
perquè ja tot ho és tot?
Tant
se val! Aquest món, sia com sia,
tan
divers, tan extens, tan temporal:
aquesta
terra, amb tot lo que s'hi cria,
és
ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser
també una pàtria celestial?
Home
só i és humana ma mesura
per tot
quant puga creure i esperar:
si
ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n
fareu una culpa més enllà?
Més
enllà veig el cel i les estrelles,
i
encara allí voldria ésser-hi hom:
si
heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet
mos ulls i mos sentits per elles,
per
què aclucà'ls cercant un altre com?
Si
per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja
ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot
lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me
creure, doncs, que sou aquí.
I
quan vinga aquella hora de temença
en
què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n,
Senyor, uns altres de més grans
per
contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm
la mort una major naixença!
Qüestions:
- Amb
qui parla el poeta? (0,5)
- Fes
la paràfrasi del poema. (1)
- Et
sembla realment un cant a la vida espiritual? (0,5)
- Hi
veus escepticisme? (0,5)
- Quin
és el tema? (0,5)
- Mètrica
de les dues primeres estrofes. (1)
- TEXT DE RAMON LLULL: (1,5)
III.
De la traïció que Na Renart tractà del rey
Molt desplach a Na
Renart e a sos companyons com no foren del concell del rey; e en aquell punt Na
Renart concebé en son coratge trahició, e desijà la mort del rey. E dix al
Orifan aquestes peraules: - D'aquí avant gran inamistat serà enfre les bèsties
qui mengen carn e les bèsties qui mengen erbe; car lo rey e sos consellers
mengen carn, e vosaltres no havets en son concell neguna bèstia qui sia de
vostra natura, ni que vostre dret mantenga -. L 'Aurifan respòs, e dix que en
la Serp e en lo Gall havia sperança que rahonarien son dret en la cort del rey,
car eren bèsties qui no vivien de carn. Respòs Na Renart, e dix que en una
terra se sdevench que .I. crestià havia .I sarrahí en quí molt se fiave, e al
qual feya molts de plers; el serrahi, per ço cor era a ell contrari per llg, no
ll podia portar bone volentat, ans considerave tots jorns com lo auciés. - E
per açò, Sènyer Orifan - díx Na Renart-, tan són la Serp e el Gall d'estrany
linatge a vós e a vostros companyons, que jatcia asò que no mengen carn, per
tot açò nous hi fiets, ans creats per cert que consintran en tot ço qui sia
dampnatge de vós e de tots vostros companyons.
Molt
contrarià a la guineu i als seus companyons no ésser del consell del rei, i des
d'aquell moment la guineu, en el seu interior, va concebre la traïció i desitjà
la mort del rei. Digué a l'elefant:
-"D'ara
endavant hi haurà gran enemistat entre les bèsties carnívores i les herbívores,
car el rei i els seus consellers mengen carn i vosaltres no teniu en el consell
cap bèstia que sigui de la vostra naturalesa que mantingui el vostre
dret."
L'elefant
va respondre que tenia l'esperança que la serp i el gall defensarien els seus
drets en la cort del rei ja que no eren animals carnívors. Va respondre la
guineu i digué que en una terra hi havia un cristià que tenia un sarraí del
qual es fiava molt i a qui donava molts de plaers; però el sarraí, que per llei
li era contrari, no li podia tenir afecte sinó que pensava tots els dies com el
podria matar.
-"I
per això, senyor elefant -digué la guineu-, la serp i el gall són de llinatge
tan estrany al vostre i al dels vostres companys que, encara que no mengin
carn, no us en fieu i tingueu com a cosa segura que consentiran tot el que
perjudiqui a vós i als vostres companyons."
QÜESTIONS: Llegeix aquest fragment del “Llibre de les bèsties” (III.
De la traïció que Na Renart tractà del rey) i digues què enutja la
guineu i què provoca aquest enuig? Per aconseguir els seus propòsits, la guineu
pretén utilitzar un altre animal. Quin és aquest animal? Quins arguments i
tècniques fa servir per convèncer-lo la guineu?
