MATÈRIA DEL PRIMER EXAMEN DE LA SEGONA AVALUACIÓ

TEMA 12 L'obra de Ramon Llull

1 RAMON LLULL
1.1 Vida i ambient històric
1.2 El pensament de Ramon Llull
1.3 L'obra literària
1.4 La llengua de Ramon Llull

TEMA 13 La prosa moral i religiosa

1 LA PROSA MORAL I RELIGIOSA
1.1 La predicació oral i escrita
1.2 La crisi del segle XIV
1.3 Sant Vicent Ferrer
1.4 Francesc Eiximenis
1.5 Anselm Turmeda: una disidència

DATES DE LA SEGONA AVALUACIÓ

REDACCIONS:

DESEMBRE: 15

GENER: 12 i 26

FEBRER: 2 i 16

MARÇ: 2 i 23

PROVES:

RECUPERACIÓ 1a AVALUACIÓ

DILLUNS 22 de DESEMBRE

PRIMERA: 12 de gener

SEGONA: 5 de febrer

LLIURAMENT LLIBRETA: 5 de març

LLIBRE DE LECTURA?

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT DE 1r BATXILLERAT

L’alumnat serà avaluat de tots aquells continguts establerts en la programació, amb els mínims següents :

1.   Exàmens  i control de lectura: 7 punts 

2 parcials (3 punts cadascun) i control de lectura (1 punt)

Notes de classe: 1 punt

Llibreta: 0,25 punts.

Fitxa de millora escrita: 0,5

Redaccions: 1 punt

Estàndard oral: 0,25 punts.

MATÈRIA DEL PRIMER EXAMEN DE LA SEGONA AVALUACIÓ

TEMA 12

L'OBRA DE RAMON LLULL

RAMON LLULL
Vida i ambient històric
El pensament de Ramon Llull
L'obra literària
La llengua de Ramon Llull

TEMA 13
LA PROSA MORAL I RELIGIOSA

MATÈRIA DE LA SEGONA PROVA DE LA PRIMERA AVALUACIÓ

TEMA 11
ELS INICIS DE LA LITERATURA

Els primers textos
El naixement de les llengües romàniques
Els primers textos
La consolidació de la llengua literària: les Cròniques, l'obra de Llull i la cancelleria reial
Les Cròniques
El Llibre dels fets de Jaume I
La Crònica de Bernat Desclot
La Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Pere el Cerimoniós
La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca i la literatura catalana
Trobadors i joglars
La concepció de l'amor
Els gèneres de la poesia trobadoresca
Els trobadors catalans

7a EDICIÓ DEL PREMI DE MICRORELATS Tirant@net

Amb l’objecte d’estimular la creació literària entre els joves, promoure la igualtat en qualsevol de les seues formes i fomentar l’ús de les noves tecnologies en la literatura, l’Associació Tirantianes convoca la 7a edició del premi de microrelats Tirant@net que s’adreça a l’alumnat de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius que es regirà per les següents bases:

BASES 7a EDICIÓ DEL PREMI DE MICRORELATS Tirant@net

1. Es convoquen els premis Tirant@net per a les següents categories:

a. Alumnat de Secundària (1r i 2n cicle d’ESO, 1r i 2n curs de PQPI)

b. Alumnat de Batxillerat i Cicles Formatius

2. Hi podrà participar qualsevol estudiant d’aquestes categories.

3. Cada autor@ podrà presentar dos microrelats originals i inèdits com a màxim.

4. Els textos estaran escrits en valencià.

5. S’entendrà per microrelat un text que no supere les 111 paraules. El títol no s’inclourà en aquest còmput.

6. La temàtica del microrelat es basarà en una narració lliure sobre el tema Viure la igualtat. Cada microrelat ha de portar un títol.

7. Les obres s’enviaran per correu electrònic a: tirantianes@gmail.com i en el camp assumpte, caldrà posar la paraula: microrelat.

8. Junt al text del microrelat, hi figuraran les dades personals de l’autor@ (nom i cognoms, adreça, data de naixement, centre on estudia, curs, nom del professor@ que actuarà de coordinador i el telèfon de contacte). 

9. El termini per a lliurar les narracions finalitzarà a les 24:00 h del dia 10 de novembre de 2014.

10. El jurat triarà un guanyador@ per categoria:

a. 1a categoria: primer cicle de l’ESO

b. 2a categoria: segon cicle de l’ESO i PQPI

c. 3a categoria: Batxillerat i Cicles Formatius

11. S’atorgaran un total de dos premis per categoria: un primer premi dotat amb un xec regal de 100 € i un finalista dotat amb un xec regal de 50 €. Els guanyadors/es rebran un diploma acreditatiu del premi.

12. Hi haurà un premi extraordinari en les tres categories a la participació de l’alumnat de l’IES Tirant lo Blanc de Gandia de 50 €, cas que no haja guanyat en cap d’elles.

13. El jurat el formaran dos membres del professorat del claustre de l’IES Tirant lo Blanc, dos de l’Associació Cultural Tirantianes i un membre de Saforíssims.

14. El jurat es reservarà el dret de declarar desert els premis de qualsevol de les

categories.

15. El jurat no es farà responsable de l’originalitat del text presentat. Els premis es

lliuraran el dia 25 de novembre de 2014 en un acte públic que se celebrarà a l’IES

Tirant lo Blanc de Gandia.

16. L’organització es compromet a donar la màxima difusió als textos guanyadors.

17. L’import del premi correspon als drets d’autor dels relats publicats.

18. La participació en aquest concurs suposa la total acceptació d’aquestes bases.

Calendari

Inici: 13 d’ octubre –difusió del cartell i les bases correu electrònic als IES.

Termini de lliurament dels textos: 10 de novembre

Reunió del jurat :19 de novembre

Notificació guardonats telefònicament i per la web del centre: 21 de novembre

Lliurament dels premis: 25 de novembre

MATÈRIA DE LA PROVA DEL DIA 15/10/2014

Tema 10

1. Unitat i varietat en la llengua
1.1. La variació diastràtica
1.2. La variació diacrònica: l'origen de la llengua
1.3. Domini lingüístic i variació diatòpica: el valencià
1.4. La variació diafàsica

2. La unitat de la llengua
2.1. Normativització lingüística i varietat estàndard
2.2. L'itinerari cap a la normativa

3. La llengua i els parlants
3.1. Contacte de llengües: bilingüisme i diglòssia, conflicte lingüístic i substitució lingüÍstica, actituds i prejudicis lingüístics, normalització lingüística

PS: Tots els punts podran ser preguntats teòricament i pràctica.

LLIBRES DE LECTURA (voluntaris)

Aquest llistat anirem ampliant-lo:

1 Àngel Guimerà, Mar i cel.
2 Josep Carner, Antologia poètica.
3 Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Antologia poètica
4 Salvador Espriu, Antígona.
5 Pere Calders, Invasió subtil i altres contes.
6 Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar.

TEODOR LLORENTE (http://www.escriptors.cat/autors/llorentet/pagina.php?id_sec=3603)

Biografia

Teodor Llorente i Olivares neix el 7 de gener de 1836 a València, fill de l'advocat i regidor valencià Felicíssim Llorente. En uns inicis segueix la vocació del pare i als vint-i-dos anys es llicencia en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València, i exerceix l'advocacia durant algun temps. Durant l'etapa universitària s'interessa pel conreu de la poesia i fa amistat amb el poeta Vicent Venceslau Querol. Els dos joves aviat coneixen el poeta i filòleg mallorquí Marià Aguiló, un dels promotors del moviment de la Renaixença a Mallorca, que havia arribat a València per a treballar de bibliotecari a la universitat.

Tot i que comença escrivint versos en castellà, la lectura dels poemes de Joaquim Rubió i Ors, Lo Gaiter del Llobregat, i la influència de Marià Aguiló, acaba per decantar-lo a escriure poemes en la seva llengua materna i a interessar-se pel ressorgiment literari valencià. L'amistat amb l'escriptor mallorquí, a qui consideraria el seu mestre i guia intel·lectual i literari, l'ajuda a conformar l'ideari que gira entorn de tota la seva producció literària: l'interès per la literatura clàssica, el regionalisme, la unitat de la llengua i la fraternitat entre el País Valencià, les Illes Balears i el Principat.

El 1861 Teodor Llorente entra com a director del diari La Opinión. Cinc anys més tard, juntament amb l'impressor Federico Domènech adquireixen La Opinión de mans del Marqués de Campo, i el transformen en Las Provincias, que aviat seria el principal rotatiu conservador valencià. S'encarrega de dirigir el nou diari, i al mateix temps hi col·labora amb nombrosos articles sobre política espanyola, història i crítica literària, sovint amb el pseudònim Valentino.

L'any 1878 és un dels fundadors, juntament amb Constantí Llombart i Fèlix Pizcueta, de l'entitat cultural Lo Rat Penat, que tenia com a objectiu defensar i promoure la cultura i la llengua valencianes des d'una òptica burgesa i conservadora. Inicia una campanya per a despolititzar el moviment de la Renaixença i limitar-lo als àmbits literaris, afirmant, el 1878, "Nosotros no hemos participado nunca de los temores (por fortuna ya casi desvanecidos) que concibieron algunos, sospechando que ese movimiento literario pudiera fomentar, en el terreno político, tendencias separatistas". El 1879 Teodor Llorente és un dels impulsors dels Jocs Florals de Lo Rat Penat, bilingües des d'un inici, i l'any següent exerceix de president als Jocs Florals de Barcelona. Funda i dirigeix el Centre d'excursions científico literàries (1880) i la Revista de València (1880-1883). L'any 1890 obté el títol de Cronista de València.

La seva obra poètica en català –que gairebé sempre anomena llemosí–, està dominada pels tòpics jocfloralescos, els poemes de circumstàncies, el sentimentalisme i l'historicisme. Canta la bellesa d'una pàtria idealitzada a través de l'amor i del paisatge. Demostra una gran habilitat en l'ús del llenguatge i el seu estil aconsegueix nombrosos epígons. En aquest sentit, el llorentinisme, identificat amb la idealització del món rural, i en particular de l'Horta, i amb la proposta d'un programa estètic molt limitat, suposa, fins a mitjan segle XX, una gran influència en el posterior desenvolupament de la poesia valenciana.

Tot i que ja havia publicat diversos poemes per separat, el 1885 apareix el seu primer recull de poesia, Llibret de versos, que conté "La barraca", la seva obra mestra i el poema cabdal de la Renaixença valenciana. El 1902 publica, només per als socis de Lo Rat Penat, Nou llibret de versos, reeditat i ampliat el 1909 amb nous poemes. També s'encarrega de l'edició del recull Poetes valencians contemporanis (1908). La seva producció literària catalana es limita a la poesia, un fet molt significatiu i que és símptoma de la seva concepció dels gèneres literaris: el valencià és idoni únicament per al conreu de la lírica, i ha d'ésser un llenguatge culte arcaïtzant, que és l'essència genuïna de la llengua. Per a tota la resta de gèneres considerats cultes, el castellà ha de prevaler. En aquest sentit, en una carta a Rubió i Ors del 1877, Teodor Llorente escriu: "Hay una diferencia completa, una separación absoluta, entre los que cultivamos la poesía lemosina docta y los que escriben en valenciano vulgar para el teatro o para los periódicos callejeros". En castellà escriu l'obra de divulgació Valencia (2 vol., 1887-1889), amb la participació de diversos intel·lectuals valencians, i el 1907 publica el seu únic recull de poemes en castellà, Versos de la juventud: 1854-66, d'estètica romàntica. També publica diverses traduccions al castellà de clàssics com Goethe, Heinrich Heine, La Fontaine, Víctor Hugo i Voltaire, entre d'altres.

Com a líder absolut del moviment de la Renaixença al País Valencià, durant la seva maduresa manté contactes amb diversos intel·lectuals d'arreu dels Països Catalans, com l'escriptor Jacint Verdaguer, amb qui l'uneix una llarga relació epistolar i una bona amistat; Víctor Balaguer, amb qui sosté un interessant diàleg ideològic i intel·lectual; Miquel Costa i Llobera, amb qui manté una mútua relació d'estima i cordialitat o Frederic Mistral, a qui dedica el Nou llibret de versos del 1909.

Cap als cinquanta anys Teodor Llorente inicia la carrera política. S'afilia al partit conservador de la província de València i l'encapçala en dues ocasions. És diputat a Corts de Madrid del 1891 al 1896 i senador del 1898 al 1901. Després de quaranta anys com a director de Las Provincias, el 1904 abandona el càrrec, que passa a ocupar el seu fill Teodor Llorente Falcón. Participa en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat a Barcelona el 1906, on fa una crida a la unitat de la llengua. L'any següent declina la presidència honorària de la primera Assemblea Regionalista Valenciana, perquè era contrari a les aspiracions nacionalistes de l'assemblea. Rep diversos homenatges populars, el més important durant l'Exposició Regional de 1909, quan la ciutat de València el corona com a Poeta de València, on fa un discurs d'homenatge a l'exèrcit espanyol que combatia a Melilla.

Teodor Llorente mor a València el 1911, a l'edat de setanta-cinc anys. Després de la seva mort es publiquen diverses antologies dels seus poemes, com ara Llibrets de versos(1914), a cura del seu fill; Poesies valencianes (1936), en commemoració del centenari del seu naixement; Antologia poètica (1958), a cura de Carles Salvador, i Poesia valenciana completa (1983), a cura de Lluís Guarner. El seu fill s'encarrega també de l'edició de l'Epistolari Llorente (3 vol., 1929-1936), una interessantíssima compilació que ha permès entendre amb més profunditat la vida i obra del patriarca de la Renaixença valenciana. Més recentment l'estudi d'aquesta figura cabdal de la lírica valenciana s'ha enriquit amb nous treballs com La Renaixença al País Valencià: estudi per generacions(1968), de Manuel Sanchis Guarner; La Renaixença valenciana i Teodor Llorente (1895), de Lluís Guarner; Teodor Llorente, el darrer patriarca (2004) i Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana (2007), de Rafael Roca, entre molts d'altres.

El 2013 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua publica l'obra valenciana completa deTeodor Llorente, a cura de Rafael Roca. Inclou 150 poesies, onze de les quals mai publicades en cap antologia anterior i dos absolutament inèdites, i recull també tota la seva producció coneguda en prosa valenciana. 

NOTA: Si aneu a la pàgina web (indicada al títol) trobareu, a més de la biografia que teniu en aquest apunt), OBRA, COMENTARIS D'OBRA, ANTOLOGIA i VINCLES...

REGISTRE COL.LOQUIAL I VULGAR (TECNOSCAT)

REGISTRE COL.LOQUIAL

FACTORS: 

Canal: oral 

Tema: general 

Intencionalitat: subjectiva 

Grau de formalitat: baix

CARACTERÍSTIQUES: 

-Poc elaborat, espontani, simple 

-Gran expressivitat: ús d'hipèrboles, metàfores, comparacions, onomatopeies, etc.

-Riquesa entonacional 

-Mots carregats d'emotivitat i completament subjectius (llenguatge connotatiu 

-Ús de frases fetes 

-Ús de locucions adverbials 

-Sintaxi simple; abundància de la juxtaposició 

-Oracions enunciatives, exclamatives i interrogatives 

-Freqüència d'oracions inacabades, anacoluts 

-Ús del datiu d'interès

-Ús de tics lingüístics o mots crossa

-Ús freqüents de díctics 

-Ús de barbarismes Lèxic limitat, repetitiu i poc precís 

CLASSES DE TEXT: diàlegs de narracions, còmics, teatre col·loquial, revistes humorístiques i/o juvenils, converses espontànies

EL REGISTRE VULGAR

Poc elaborat i apartat de la norma; us freqüent de mots relacionats amb les funcions fisiològiques. Comparteix les característiques del registre col·loquial, però a més:

- Presenta una gran quantitat d’insults, paraules grolleres i referència als tabús

socials.

- Des d’un punt de vista normatiu, és encara menys elaborat que el registre col·loquial.

DATES DE LA 1a AVALUACIÓ

PROVES: 

1a: 15/10/2014

2a: 27/11/2014

Llibre de lectura: Juli Capilla, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Antologia poètica. Edicions Bromera.

PROVA ESCRITA: 05/11/2014

LLIBRETA: 27/11/2014

REDACCIONS:

OCTUBRE: 20
NOVEMBRE: 3 i 17
DESEMBRE: 1 i 15

PROPOSTA INICIAL PER AL GRUP B DE 1r BATXILLERAT

CURS 1r BATXILLERAT

ORTOGRAFIA: 3% (5, 4 i 3%)

PROVES: 70%

Llibre de lectura: 10%

Llibreta de l’alumne/a:10%

Actitud (participació en la classe, etc.): 10%

CURS 2014-2015 AUSIÀS MARCH GANDIA (LA SAFOR)

A partir d'aquest enllaç reprenem el bloc de l'assignatura Valencià: llengua i literatura del curs 1r B de batxillerat de l'IES Ausiàs March de Gandia (Safor)

EXERCICIS PER A LA PROVA DE SETEMBRE

Els temes que entren per a la prova de setembre són el 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17 (tret de Isabel de Villena)

Si realitzes aquests exercicis, els hauràs de lliurar al professor el dia de la prova de setembre:

Tema 14

Pàg. 208 exercicis 1,3, 4, 6

Tema 15

Pàg. 218 exercicis 1,2,3, 4, 5, 6

Pàg. 220 exercicis 7,8,9,10,11,12,13,14

Pàg. 222 exercicis 15,16,17,18,19,20,21

Pàg. 224 exercicis 22,23,24,25,26,27

Tema 16

Pàg. 237 exercicis 1,2,3,4,5,6,7

Pàg. 238 exercicis 8,9,10,11,12

Pàg. 242 exercicis 14,15,16,17,18

Pàg. 243 exercicis 21,22,23,24,25

Tema 17

Pàg. 257 exercicis 1,2,3

Pàg. 258 exercicis 4,5

LLIBRE DE LECTURA 3a AVALUACIÓ

L'alumne/a podrà triar un d'aquests dos llibres proposats a continuació:

Joan Valls i Jordà, TAST D'ETERNITAT, Denes editorial. (Cal llegir la introducció d'Enric Ferrer Solivares i els textos (POESIA)

Gemma Pasqual i Escrivà, QUAN DEIXÀVEM DE SER INFANTS, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS DES DEL FONS DE LA MEMÒRIA, Editorial Barcanova. (NOVEL.LA)

DATES DE LA TERCERA AVALUACIÓ (PROVISIONALS)

EXÀMENS D’AVALUACIÓ (2)

UP: 21/06/13

AVALUACIÓ: 25/06/13

Primer: 8 de maig (1r A i B)

         

Segon: 7 de juny (1r A) 
          i 6 de juny (1r B)

RECUPERACIONS DE LA 1a i 2a AVALUACIÓ: 21 de maig (vesprada) o 22 de maig (matí-hora de classe)

RECUPERACIÓ DE LA 3a: 17 de juny (matí-hora de classe)

LLIBRES DE LECTURA OBLIGATÒRIA (3)

Francesc Gascó, Rondalles de Beneixama, Germania, Alzira. (1r trimestre)

Salvador Espriu, Poemes i narracions (Antologia), Editorial Bromera. (2n trimestre)

Tercer llibre de lectura obligatòria (proposat en un altre apunt)

I la recuperació dels llibres de lectura: 29 de maig (matí-hora de classe)

PROVES DELS GRUPS A I B DE LA SEGONA AVALUACIÓ

PROVA DE VALENCIÀ

CURS 1r BATXILLERAT, GRUP A

NOM: _____________________________________________________________________

1. Els primers tertos de la nostra llengua. (1)

2. Crònica de Pere el Cerimoniós. (1)

3. Definició de trobador i joglar. (1/0,5)

4. Definició de cançó, plany i sirventés. (1/0,3)

5. Explica un dels tres trobadors més detacats dels segles XII i XIII. (1)

6. El naixement de les llengües romàniques. (2)

7. TEXT: Llig atentament aquest text i contesta les qüestions formaulades a continuació: (3)

A) Aquest text que tens a continuació és de Joan Manuel Serrat. Justifica a quin gènere de la poesia trobadoresca pertany. (1/0,5)

Bressol de vida,

camins de somnis,

pont de cultures

(ai, qui ho diria...!)

ha estat el mar.

Mireu-lo fet una claveguera.

Mireu-lo anar i venir sense parar.

Sembla mentida

que en el seu ventre

es fes la vida.

Ai, qui ho diria

sense rubor!

Mireu-lo fet una claveguera,

ferit de mort.

De la manera

que el desvalisen

i l'enverinen,

ai, qui ho diria,

que ens dóna el pa!

Mireu-lo fet una claveguera.

Mireu-lo anar i venir sense parar.

I serem nosaltres (ai, qui ho diria!)

els qui t'enterrem.

B) Text:

E con açò fo fet, host, feta, anaven lla on franceses havia, enaixí que per tota Sicília anà la veu, e aitant con la veu anà aitants ne mataren. Què us diré? Que tota Sicília se rebel·là contra lo rei Carles a colp, e mataren tots quants franceses pogueren trobar així que anc un que fos en Sicília no escapà. E açò esdevenc per sentència de Déu, que nostre senyor ver Déus sofer lo pecador, e con veu que no es vol esmenar dels mals , tantost tramet sobre aquells l'espaa de justícia; e així la tramès sobre aquells malvats superbioses qui així devoraven lo poble de Sicília, qui eren obedients e bons a tot ço que fer devien envers Déu e envers llur senyor, e així ho són vui en aquest dia, que no creu que pus lleials gents ne mellors haja e'l món con són estats e són e seran als senyors que puis han haüts, e han encara, segons que per avant entendrets. [...]

Què us diré? Aital resposta li féu com a son frare lo rei de Mallorca, salvant que li dix que li comanaria tota sa terra així com a aquell que tenia en compte de fill. E lo dit senyor infant respòs que la dita comanda prenia ell volenters e que manàs a tots aquells que ell llixava procuradors en sos regnes que si en res l'havien ops que tantost lo requesessen, que, totes coses lleixades, tantost en persona l'haurien ab tot son poder. [...]

Què us diré? Que era tan gran aparellament, que tots los reis e senyors del món, així crestians com sarraïns, qui res haguessen en les marines, se guaitaven; e havien gran paor e gran dubte cascuns de llurs terres per ço com no era negun hom nat ne viu qui sabés ço que ell volia fer.

1. Títol i autor del fragment. Justifica la resposta. (0,5)

2. El fragment té caràcter narratiu? Si és així, explica per què. Justifica la resposta. (1)

3. Hi ha al fragment alguna hipèrbole? I pel que fa a l’ús d’adjectius, què podem dir? (0,5)

4. Digues les paraules següents com es diuen al segle XXI: (0,5)

-vui:                                                   -respòs:

-pus:                                                  -paor:

-dix:

 PROVA DE VALENCIÀ

CURS 1r BATXILLERAT, GRUP A

NOM:____________________________________________________________

1. El llibre de meravelles. (1)

2. Obres en vers de Ramon Llull. (1)

3. Explica breument quin són Blanquerna, Natana i Nastàsia. (1/0,3)

4. La predicació oral i escrita. (2)

5. Lo Crestià. (1)

6. Digues el nom de les obres d’Anselm Turmeda (i si n’hi ha alguna escrita en àrab, quina és?). (1/0,25)

7. Text: Llig atentament aquest text i respon a les qüestions formulades després: (3)

Capítol. vii. com Deus crea la dona fort bona e ben dotada.

Per tal com nostre senyor Deu es infinida bonesa per tal tot so que el fa es bo e nagu mal no pot haver comensament ne fonament.

Per tal diu Moyses en lo primer libre dela ley que apres que nostre senyor hach creat lo mon ates atot ço que fet havia e vehe que era fort bo e per conseguent la dona feta per nostre senyor Deu era fort bona. E aço prova Selarius sobra lo terç capitol del Benefis per tant. car diu que deus la dotada de bens de natura e de fortuna e de gracia.

E primerament de bens de natura. car era savia no pas tant com Adam. Car diu Sant Pau que Adam iames no fou enguanat ne crech ço que la serp dir a Eva e aço per tal quant havia mes seny. Apres era dotada dels dons quis pertanyen al honrament natural ari com bona volentat bones inclincacions clar en teniment bona industria bona conssiencia franch arbitra bellesa de cors e fortalesa covinent sanitat aba en tot aso que es mester en dona acabada. Ari mater era ignoscent eposada en regiment deles creatures que li foren hobedients havie lo cors sens tota pacio no havia fam ne set ne fret ne calor ne havien mester vestidures ans anava nua. Aribe com Adam. Car com no haguessen naguna culpa no havien de res vergonya. E perço no havien mester vestidures. Ari mater en bens de fortuna. Car deus la havia posada en loch fort excellent e delitos ço es en paradís terenal eli havien dat honors delits riqueses naturals en gran copia. Si penses en iestament en que estava.

[...]

Apres havia rabuda gratia de iusticia original qui li tenia ari lo cors e lanima supiugada e la raho que iames noli rebellara si ella se agues volgut. Moltes altres gracies e dons raabe de nostre senyor deu per les quals appar que ella era obra de deu fort bona e fort asenyalade e digna de gran labor.

A) Títol del llibre i autor a què pertany aquest fragment. Justifica la resposta. (0,5)

B) A quin moment de la història sagrada fa referència el fragment? De quines virtuts i dons és fet l’ésser de qui parla al text? (1/05)

C) En el text hi ha un predomini bastant clar de les formes verbals. Quin temps verbal hi predomina? Per què? Justifica la resposta. (1)

D) Com diem avui aquests mots? (0,5/0,1)

BONESA:

HACH CREAT:

ENGUANAT:

LOCH:

CORS:

PROVA DE VALENCIÀ

CURS 1r BATXILLERAT, GRUP B

NOM:____________________________________________________________

1. El llibre de meravelles. (1)

2. El Llibre del gentil e dels tres savis, l’Arbre de filosofia d’amor i l’Arbre de ciència. Explica’n un de sol. (1)

3. Explica breument qui són Blanquerna, Natana i Nastàsia. (1/0,3)

4. Sant Vicent Ferrer. (2)

5. Explica breument i clara els cinc llibre d’Anselm Turmeda (tret de Lo Crestià). (1/0,2)

6. El Llibre d’amic e amat. (1)

7. Text: Llig atentament aquest text i respon a les qüestions formulades després: (3)

Estant que l'Orifany (l’elefant) ab lo Senglar perlave, Na Ranart (la guineu) anà al Lehó, e dix-li que lo Senglar lo volie auciure, e adonchs lo Lehó conech que Na Ranart lo volia trahir. Lo rey ajustà denant si molts barons, e fo-hi lo Orifany, Na Ranart, e lo Conill, e lo Pahó. Denant tots demandà lo L ehó al Conlll e al Pahó que li diguessen veritat de lo testimoni que havien promés a fer a Na Ranart aprés sa mort. La pahor del Conill e del Pahó fo molt gran; mas molt major fo cella de Na Ranart, la qual dix al rey estes peraules: - Sényer rey, per tal que jo temptàs vosotros barons sious són bons ni leyals, dix a lo Orffany ço que dix, e açò que l'Orifany dix contre mi-. E adonchs Na Ranart se confià que el Conill ní el Pahó, que tant lo temen, no.l gosassen acusar al rey ni descobrir de nulla cosa.

Con Na Ranart hac pedat lo rey féu .I. sgart molt orrible al Conill e al Pahó, e gità molt gran bram per ço que natura de son alt senyoratge hagués major virtut en la consciéncia del Conill e del Pahó, que la natura per qué lo Conill e el Pahó han pahor de Na Ranart. Con lo Lehó hac gitat lo gran bram, fellonament ell dix al Conill e al Pahó que li diguessen veritat, e.l Conill e el Pahó no pogren tenir, e digueren veritat al rey. E adonchs lo rey, ell son cors, aucís Na Ranart.

E puys que Na Ranart fo mort, fo sa cort en bon stament. Lo rey féu de son concell l'Orifany e el Senglar e dels altres honrats barons, e gità 'n lo Conill e el Pahó.

Finit és lo Libre de les Bèsties, lo qual Félix aportà a .I.rey per tal que vehés la manera segons la qual, en ço que fan les bèsties, és significat com lo rey dege regnar eos dege gordar de malvat concell e de falces hòmens.

A) Títol del llibre i autor a què pertany aquest fragment. Justifica la resposta. (0,5)

B) Quins d´aquests aspectes t´ha fet més interessant la lectura. Pots assenyalar-ne més d’un. Justifica la resposta. (0,5)

 conèixer la vida de l´autor i el context

 el tema tractat

 l´argument i l´estructura

 la descripció de personatges i espais

 els recursos literaris i les tècniques

 és una obra que em fa pensar

C) Aquest text es pot qualificar de tractat de zoologia? Tant si dius sí o no, has de justificar-ne la resposta. (0,5)

D) Aquest fragment a quin gènere literari pertanyeria si haguera estat escrit avui? Justifica la resposta. (0,5)

E) Qui és Félix? Què pinta en el fragment? (0,5)

F) Com diem avui aquests mots? (subratllat i en negreta al text) (0,5/0,1)

DIX-LI:

APRÉS SA MORT:

NULLA COSA:

E PUYS:

FINIT ÉS:

PROVA DE VALENCIÀ

CURS 1r BATXILLERAT, GRUP B

NOM: _________________________________________________________________

1. El Llibre dels fets de Jaume I. (1,5)

2. Digues el nom dels autors de les quatre grans cròniques de la literatura catalana. (0,5/0,1)

3. Definició de trobador i joglar. (1/0,5)

4. Definició de trobar clus, trobar leu i trobar ric. (1/0,3)

5. Explica un dels tres trobadors més detacats dels segles XII i XIII. (1)

6. La Crònica de Ramon Muntaner. (2)

7. TEXT: Llig atentament aquest text i contesta les qüestions formaulades a continuació: (3)

A) Aquest text que tens a continuació és anònim però trobadoresc (primer tens el text original i després la versió en la nostra llengua).  Justifica a quin gènere de la poesia trobadoresca pertany. (0,5)

I

Quan lo rosinhols escria

ab sa part la nueg e.l dia,

yeu suy ab ma bell'amia

jos la flor,

tro la gaita de la tor

escria: "Drutz, al levar!

Qu'ieu vey l'alba e.l jorn clar."

I

Quan el rossinyol refila

amb sa parella de nit i de dia

jo estic amb ma bella amiga

sota la flor,

fins que el guaita de la torre

crida: "Amants, a llevar-se!

que jo veig l'alba i el dia clar."

B) Text:

Ara comptarem en qual manera nós fom engenrats e en qual manera fo lo nostre naixement. Primerament en qual manera fom engenrats nós. Nostre pare, lo rei En Pere, no volia veser nostra mare, la reina. E esdevenc-se que una vegada lo rei, nostre pare, fo en Llates, e la reina, nostra mare, fo en Miravalls. E venc al rei un ric hom, per nom En Guillem d'Alcalà, e pregà'l tant, que el féu venir a Miravalls, on era la reina, nostra mare. E aquella nuit que abdós foren a Miravalls volc nostre Senyor que nós fóssem engenrats. E quan la reina, nostra mare, se sentí prenys, entrà-se'n a Montpesller. E aquí volc nostre Senyor que fos lo nostre naixement en casa d'aquells de Tornamira, la vespra de nostra Dona Sancta Maria Candeler. E nostra mare, sempre que nós fom nats, envià'ns a Sancta Maria, e portaren-nos en los braces; e deïen matines en l'església de nostra Dona; e, tantost com nós meseren pel portal, cantaren Te Deum laudamus . E no sabien los clergues que nós deguéssem entrar allí, mas entram quan cantaven aquell càntic. E puis llevaren-nos a Sent Fermí. E, quan aquells qui ens portaven entraren per l'església de Sant fermí, cantaven Benedictus Dominus Deus Israel . E, quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt alegre d'aquestes prenòstiques que ens eren esdevengudes. E féu fer dotze candeles, totes d'un pes e d'una granea, e féu-les encendre totes ensems, e a cada una mes sengles noms dels apòstols, e promès a nostre Senyor que aquella que pus duraria, que aquell nom hauríem nós. E durà més la de sent Jacme bé tres dits de través que les altres. E per açò e per la gràcia de Déu havem nós nom En Jacme. E així nós som venguts de part de la que fo nostra mare e del rei En Pere, nostre pare. E sembla obra de Déu, car les covinences que nostre avi havia feites d'haver aquesta per muller, tornà depuis que d'aquella natura de l'emperador Manuel e del nostre pare, lo rei En Pere, que per matrimoni se cobràs la fallida que en l'altre matrimoni havia estada. E aenant, nós jaent en lo bressol, tiraren per una trapa sobre nós un cantal, e caec prop del bressol, mas nostre Senyor nos volgué estorçre que no moríssem.

1. Títol i autor del fragment. Justifica la resposta. (0,5)

2. El fragment té caràcter narratiu? Si és així, explica per què. Justifica la resposta. (1)

3. El sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota l’obra. Com ho podem explicar a partir del fragment proposat anteriorment? La sintaxi que fa servir l’autor no és gaire correcta: per què? (0,5)

4. Digues les paraules següents com es diuen al segle XXI: (0,5)

-engenrats:                                                   -prenys:

-volc:                                                           -feites:

-puis:

Aquellos polvos trajeron estos lodos, text de Pablo López Gómez (EL PAÍS)

Considere que aquest text cal tenir-lo en compte, i molt. Si no, anem cap al desastre TOTAL:

Acerca de la noticia del 86% de aspirantes a profesores que presentaron graves fallos en sus exámenes de oposición, voy a permitirme señalar un aspecto que vengo observando desde hace tiempo en los 30 años que llevo ejerciendo como profesor. Cada curso, cualquier profesor de la ESO que sea medianamente exigente recibe un importante número de “observaciones” y otras señales procedentes de diversos ámbitos de su entorno que apuntan hacia la conveniencia de no ir demasiado lejos con eso de exigir, porque no es bueno convertirse en un ogro ni frustrar a nuestros infantes. El resultado, hora es de decir las cosas en voz alta y si es que de verdad queremos resolver los problemas que tenemos, ha sido que la exigencia en la ESO ha bajado tanto que se puede aprobar de cualquier manera, es decir: con un bagaje muy pobre. Sucede que esos alumnos que aprueban llegan a Bachillerato, donde el sistema hasta aquí descrito ya está instalado, y que no me hable nadie de que luego viene la Selectividad, porque sucede otro tanto. ¿Y dónde acaban esos alumnos que han obtenido su ESO, su Bachillerato y su Selectividad en estos términos? En los estudios superiores, claro. Muchos de ellos son alumnos muy sólidos, pero otros no puede decirse que lo sean porque llevan años aprobando “de rebaja”. Y llegan a la universidad con ese sistema muy interiorizado. Tengo amigos profesores universitarios que me hablan de esto y lo que me cuentan hace que no me extrañe de esa noticia del 86%. Si queremos acabar con esta situación, tendremos que empezar por instaurar esta regla: el aprobado para el que lo trabaja, desterremos presiones y paños calientes.— Pablo López Gómez.

MATÈRIA DEL SEGON EXAMEN DE LA SEGONA AVALUACIÓ

Tema 12. L'obra de Ramon Llull

Ramon Llull
1. Vida i ambient històric (teòric)
2. El pensament de Ramon Llull (teòric)
3. L'obra literària (teòric)
4. La llengua de Ramon Llull (teòric)

Tema 13. La prosa medieval i religiosa
1. La predicació oral i escrita (teòric)
2.La crisi del segle XV (teòric)
3. Sant Vicent Ferrer (teòric)
4. Francesc Eiximenis (teòric)
5. Anselm Turmeda: una dissidència (teòric)

I un text amb unes qüestions pràctiques.

MATÈRIA DEL PRIMER EXAMEN D'AQUESTA AVALUACIÓ

Ací us deixe la matèria del primer examen d'aquesta avaluació

TEMA 11
Els inicis de la literatura

1. Els primers textos
1.1. El naixement de les llengües romàniques (teòric)
1.2. Els primers textos (teòric)
1.3. La consolidació de la llengua literària: Les Cròniques, l'obra de Llull i la cancelleria reial (teòric)

2. Les Cròniques (teòric)
2.1.El llibre dels fets de Jaume I (teòric)
2.2. La Crònica de Bernat Desclot (teòric)
2.3. La Crònica de Ramon Muntaner (teòric)
2.4. La Crònica de Pere el Cerimoniós (teòric)

3. La poesia trobadoresca
3.1. La poesia trobadoresca i la literatura catalana (teòric)
3.2. Trobadors i joglars (teòric)
3.3. La concepció de l'amor (teòric)
3.4. Els gèneres de la poesia trobadoresca (teòric)
3.5. Els trobadors catalans (teòric)

I la part pràctica serà semblant a aquest model (d'un examen que vaig posar fa algun curs, com veureu us he penjat dos models -un de poesia i l'altre de prosa-, i la puntuació és orientativa):

1. TEXT DE JOAN MARAGALL (4)

Cant espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,

què més ens podeu dar en una altra vida?

Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,

i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor

que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me'l fareu veure

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l'eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"

sinó al mateix que li dugué la mort,

jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria

aturar a tants moments de cada dia

per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...

O és que aquest "fer etern" és ja la mort?

Mes llavores, la vida, què seria?

Fóra, només, l'ombra del temps que passa,

i la ilïlusió del lluny i del a prop,

i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,

enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,

tan divers, tan extens, tan temporal:

aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,

és ma pàtria, Senyor: i no podria

ésser també una pàtria celestial?

Home só i és humana ma mesura

per tot quant puga creure i esperar:

si ma fe i ma esperança aquí s'atura,

me'n fareu una culpa més enllà?

Més enllà veig el cel i les estrelles,

i encara allí voldria ésser-hi hom:

si heu fet les coses a mos ulls tan belles,

si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,

per què aclucà'ls cercant un altre com?

Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!

Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?

Tot lo que veig se vos assembla en mi...

Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença

en què s'acluquin aquests ulls humans,

obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa.

Sia'm la mort una major naixença!

Qüestions:

1. Amb qui parla el poeta? (0,5)
2. Fes la paràfrasi del poema. (1)
3. Et sembla realment un cant a la vida espiritual? (0,5)
4. Hi veus escepticisme? (0,5)
5. Quin és el tema? (0,5)
6. Mètrica de les dues primeres estrofes. (1)

1. TEXT DE RAMON LLULL: (1,5)

III. De la traïció que Na Renart tractà del rey

Molt desplach a Na Renart e a sos companyons com no foren del concell del rey; e en aquell punt Na Renart concebé en son coratge trahició, e desijà la mort del rey. E dix al Orifan aquestes peraules: - D'aquí avant gran inamistat serà enfre les bèsties qui mengen carn e les bèsties qui mengen erbe; car lo rey e sos consellers mengen carn, e vosaltres no havets en son concell neguna bèstia qui sia de vostra natura, ni que vostre dret mantenga -. L 'Aurifan respòs, e dix que en la Serp e en lo Gall havia sperança que rahonarien son dret en la cort del rey, car eren bèsties qui no vivien de carn. Respòs Na Renart, e dix que en una terra se sdevench que .I. crestià havia .I sarrahí en quí molt se fiave, e al qual feya molts de plers; el serrahi, per ço cor era a ell contrari per llg, no ll podia portar bone volentat, ans considerave tots jorns com lo auciés. - E per açò, Sènyer Orifan - díx Na Renart-, tan són la Serp e el Gall d'estrany linatge a vós e a vostros companyons, que jatcia asò que no mengen carn, per tot açò nous hi fiets, ans creats per cert que consintran en tot ço qui sia dampnatge de vós e de tots vostros companyons.

   

 

Molt contrarià a la guineu i als seus companyons no ésser del consell del rei, i des d'aquell moment la guineu, en el seu interior, va concebre la traïció i desitjà la mort del rei. Digué a l'elefant:

-"D'ara endavant hi haurà gran enemistat entre les bèsties carnívores i les herbívores, car el rei i els seus consellers mengen carn i vosaltres no teniu en el consell cap bèstia que sigui de la vostra naturalesa que mantingui el vostre dret."

L'elefant va respondre que tenia l'esperança que la serp i el gall defensarien els seus drets en la cort del rei ja que no eren animals carnívors. Va respondre la guineu i digué que en una terra hi havia un cristià que tenia un sarraí del qual es fiava molt i a qui donava molts de plaers; però el sarraí, que per llei li era contrari, no li podia tenir afecte sinó que pensava tots els dies com el podria matar.

-"I per això, senyor elefant -digué la guineu-, la serp i el gall són de llinatge tan estrany al vostre i al dels vostres companys que, encara que no mengin carn, no us en fieu i tingueu com a cosa segura que consentiran tot el que perjudiqui a vós i als vostres companyons."

QÜESTIONS: Llegeix aquest fragment del “Llibre de les bèsties” (III. De la traïció que Na Renart tractà del rey) i digues què enutja la guineu i què provoca aquest enuig? Per aconseguir els seus propòsits, la guineu pretén utilitzar un altre animal. Quin és aquest animal? Quins arguments i tècniques fa servir per convèncer-lo la guineu?